Poques setmanes abans de morir, Joan Margarit va deixar enllestits els poemes que componen Animal de bosc, l'obra a la qual va dedicar les energies de l'últim tram de la seva vida, aprofitant la mirada nítida que atribuïa a una senectut viscuda sense trampes. Margarit, que havia conclòs un any abans la seva antologia personal, publicada amb el títol Sense el dolor no hauríem estimat, considerava Animal de bosc el millor dels meus llibres.
Vaig coneixent millor cada vegada
el bosc interior on un acaba sol
i amb un convenciment:
comprendre és l'únic que ennobleix.
[Fragment d'Animal de bosc]
