Malgrat l'extensió de la seva obra, tant pictòrica com literària, el que ha transcendit més de Rusiñol és el personatge que ell mateix es va crear i que li va donar una popularitat que encara perdura. Un personatge, però, que sovint amaga el veritable Rusiñol.
Llegint les seves proses, hi trobem fragments on ens confessa les seves inquietuds, els seus anhels, les seves pors, les seves il·lusions, el seu concepte de l'art, la seva filosofia, i també les seves addiccions; i tot seguit s'hi entreveu un altre Rusiñol, un Rusiñol tocat per una malenconia vital, perseguint l'ideal, ferit per les drogues i l'alcohol, sovint més solitari del que la gent creu, perdut en el seu propi personatge, incomprès pels contemporanis. Un Rusiñol, al capdavall, més interessant i complex que el dels duros a quatre pessetes.
"Cap al tard" és un recull d'aquestes proses, les més íntimes i definidores de Rusiñol, triades per l'actor Ramon Madaula per fer-ne un muntatge teatral que es va estrenar l'any 2007, amb la direcció de Sílvia Munt.
El volum es clou amb La casa del silenci, un text de Rusiñol, publicat el 1901 després d'una cura de desintoxicació de la morfina, i que no va ser mai inclòs en la seva obra completa.
