Amb 'Cap de nosaltres' tornará entres a Auschwitz per la passarel·la de paraules de Delbo. Es un camí estret i t'abraces a la seva veu. En tornes amb resquills dels seus records incrustats a la própia vida. A 'Un coneixement inútil' hi ha el trasllat no de l'horror, sinó de les emocions. Delbo i les seves companyes pateixen també com a esposes d'homes afusellats o empresonats. L'amor i l'amistat al camp són d'un dolor que no t'acabes mai. Com amb La mesura dels nostres dies, llegir els dos volums dins Cap de nosaltres tornará replanteja l'experiéncia als camps i confirma la necessitat d'una perspectiva de génere. Les dones de Delbo salven la pell per la cura que es tenen. Potser és el relat coral de les deportades el que, finalment, redimeix la duresa d'Auschwitz i del propi text.
