Durant la dècada de 1930 la dècada de la misèria i de la prosa, en apartaments foscos de diverses ciutats franceses, Marina Tsvetàieva va escriure les peces que formen part d'aquest volum: «El Diable», «La mare i la música» i «La casa del Vell Pimen». Tres relats que fan sortir a la llum els llocs amagats de la infantesa de Tsvetàieva. El seu món, dominat per les tres emes (la mort, la mare i els mots), és un món profundament sensorial i desconegut, del qual acabarà brollant tota la seva poesia.
Prohibida a la Unió Soviètica fins a vint anys després de la seva mort, Marina Tsvetàieva (1892-1941) és una de les grans poetes de la història de la literatura russa. Va escriure poesia, teatre i prosa i va malviure tant a l'exili com en un Estat soviètic que la va aïllar i la va maltractar fins a fer-la desaparèixer. En aquest volum, l'autora parla amb vivor d'allò que és mort, d'allò que és enterrat en els records d'una memòria amb filtre infantil.
Amb una llengua plena de paranys, de jocs, de ritmes i de rimes, i amb un imaginari carregat d'imatges i referències religioses, culturals, lingüístiques i infantils, les tres peces del volum ens serveixen per presentar la prosa d'aquesta creadora fervorosa per primera vegada en català.
