El ferrocarril és una de les consecucions més atractives de l'enginy humà perquè es forma amb la participació de gairebé totes les branques de la tecnociència, és un sistema tècnic estès damunt del territori, ha tingut un impacte social manifest i singular, ha estat atès per totes les arts i ha esdevingut un objecte de culte. Al costat de la història, l'economia i la sociologia, les arts han expressat i expressen què significa el ferrocarril per a la societat, com ha estat contemplat i quins sentiments ha desvetllat. Des de la seva aparició, el ferrocarril no ha deixat mai d'interessar els creadors d'arreu, i les arts catalanes, totes, han participat sempre d'aquest fet. L'objectiu d'aquest assaig és mostrar com la pintura, la literatura, la fotografia, el cinema, la música i el còmic han captat i interpretat l'aparició i el desplegament del ferrocarril a Catalunya, i com han reflectit els entusiasmes i les reticències que ha anat generant. Comença amb la recepció que va tenir el ferrocarril i els canvis que va provocar en el paisatge geogràfic, urbà, industrial i humà. Repassa la representació dels oficis ferroviaris. Mostra les descripcions artístiques del viatge en tren: com un plaer desitjat, com una epopeia i, de vegades, com un drama. Exposa com, en mirar-lo com un espai d'aventura, els autors i els artistes han explicat aventures vitals, sentimentals i eròtiques viscudes en el ferrocarril. Finalment, es fa palès com el ferrocarril, molt més que altres consecucions de la tecnociència, és un objecte de culte i ha estat adoptat com a metàfora del progrés, de la vida, del batec social, del món de l'artista i del futur.
