Aquest és un gran clàssic de la narrativa japonesa contemporània, en què es reflecteix el conflicte cultural d’una societat que s’està occidentalitzant, i alhora és també una mena de confessió autobiogràfica, ja que la situació que s’hi descriu, el naufragi d'un matrimoni entre dues persones que han deixat d'interessar-se físicament però que es respecten i s'estimen massa per decidir-se a trencar, sembla una recreació de la vida de l'autor, que el 1930, després de llargues vacil·lacions, es va divorciar amistosament de la seva primera esposa. Però el distanciament entre en Kaname i la Misako, el marit i la dona que protagonitzen la novel·la, no és sinó un dels pols de la història; l'altre és el contrast entre la mentalitat de la jove generació, fortament occidentalitzada, i la que encarna el pare de la Misako, aferrat als costums tradicionals, com el teatre de titelles i les porcellanes, i també a l'antiga manera de satisfer el seu desig sexual, convivint amb una concubina jove i submisa, per tal que res no pertorbi les seves meditacions contemplatives.
