D'on sorgeix la idea que Shakespeare, avui, escriuria per al cinema o la televisió? Tal vegada de la intuïció collectiva, que aquest llibre constata, que en bona part de la ficció audiovisual contemporània persisteix la petja d'un coautor no acreditat, invisible, la influència del qual serpenteja enmolts procediments dramàtics irrenunciables. Els inicis in media res, la síntesi de tragèdia i comèdia, la dramatització de la natura, els diàlegs adversatius o el paroxisme de la violència són recursos que el teatre de Shakespeare va portar a un grau exquisit de malleabilitat. La ficció encara els adopta i els remodela d'una manera particularment insistent, potser perquè en aquests moments s'ha fet més visible que mai una percepció profètica de l'autor d'Al vostre gust: que el món camina cap a una constant autorepresentació. D'aquí l'extrema modernitat del dramaturg. I d'aquí, també, que Jordi Balló i Xavier Pérez s'hi hagin fixat per elaborar el seu darrer llibre. De Joc de trons a El cavall de Torí, de Funny Games a Breaking Bad, de L'amic de la meva amiga a The Big Bang Theory, entre d'altres, Balló i Pérez salten amb elegància per damunt de les èpoques per identificar les relacions del corpus shakespearià amb els universos narratius de la contemporaneïtat. El món, un escenari ofereix una cosmovisió que va més enllà d'un sol autor per expandir-se en altres direccions a través de formes dramàtiques que perduren.¿Per ventura l'antecedent de moltes metaficcions de Hitchcock, Godard, Almodóvar o Aaron Sorkin no es troba en la play scene de Hamlet? Aquest és l'objectiu del llibre: identificar-nos com a actors i espectadors d'un relat sense fi.
