El prestigi immens de l'obra de William Shakespeare ens aclapara i elconverteix en un clàssic indiscutible. Tot i saber que els seus textos s'han entès de maneres ben diverses al llarg dels segles, avui enssembla que el sentit del que va escriure és intemporal i estàestablert per sempre. Tant és així que mai no ens demanem com entenien els espectadors de la seva època les propostes d'aquest home quebàsicament es dedicava a reescriure textos d'altres autors.
El teatre de Shakespeare en el seu context es proposa,precisament, d'indagar el sentit primer de les trenta-sis obres méscanòniques de l'autor tot apropant-nos a allò que sabien elsespectadors del seu temps i que avui nosaltres no sabem. Per fer-ho es tenen en compte tant les dades històriques com els esdevenimentspolítics i culturals, la censura elisabetiana, la influència de lestradicions, i els costums, les modes i les tendències literàriesd'aleshores. També ens plantegem si Juli Cèsar es refereix al granlíder romà, d'on ve l'escruixidora i irònica duresa de Troilus iCressida, fins a quin punt El rei Lear era una qüestió d'actualitat en estren
