Vet aquí una novel·la sinistra i, tanmateix, lluminosa. A Lee Anderson li han matat un germà: una colla de blancs l'han mort per haver-se acostat a una de les seves filles. En Lee també és negre, és clar, però ell té la pell blanca, i això li permet passar desapercebut com a llibreter d'un poble on ningú no el coneix mentre trama una de les venjances més polèmiques de la història de la literatura. "Escopiré sobre la vostra tomba" va ser prohibida durant anys i l'autor, condemnat per ultratge a la moral i els bons costums. Amb tot, la novel·la va convertir-se en un dels llibres més llegits de diverses generacions i un referent indiscutible per al futur del gènere negre. Més enllà de l'al·legat antiracista, aquesta novel·la és encara, com ho era llavors, una prova a la tolerància dels més puritans.
Boris Vian (Ville-d'Avray, 1920 - París, 1959) és un autor enverinat. Quan a finals del 1946 va aparèixer J'irai cracher sur vos tombes per primera vegada, signada amb el pseudònim de Vernon Sullivan, l'autor no es podia imaginar pas que aquesta seria la novel·la més emblemàtica de la seva carrera. Encara s'imaginava menys, és clar, que, tretze anys després, moriria al cinema d'un atac de cor veient l'adaptació desastrosa que se n'havia fet. Aquesta traducció d'Adrià Pujol pretén reconciliar l'autor amb una obra que no va deixar de perseguir-lo fins a la tomba.
