Aquesta és una novel·la policíaca, en el mateix sentit, per exemple i salvant totes les distàncies, que El Quijote és una novel·la cavalleresca. No debades, el protagonista, de nom Alonse Quixotte (un comissari lleugerament anarquista) i el seu ajudant, Pancho Sánchez, es dediquen a desfer injustícies i perseguir malfactors, com han de fer els policies. Persegueixen els criminals i corruptes, encara que s’amaguen en xarxes tentaculars que s’infiltren per tota la societat, incloent-hi la mateixa policia, l’exèrcit o els governs i el món de les finances.
Com en tota narració «de gènere», en aquest cas, negre, s’hi compleixen totes les convencions. Hi ha una cadena d’assassinats en sèrie que caldrà investigar. I no serà fàcil esbrinar qui ha sigut el culpable de les morts. La gràcia és aquesta, saber com avancen les investigacions. No espereu assabentar-vos massa prompte de qui és l’assassí. De fet, vos tocarà arribar fins al final i potser, fins i tot, vos tocarà «llegir entre línies» per a descobrir-ho. Vos ho heu de prendre amb humor.
El títol del llibre es fonamenta en els llocs on són trobats els magnífics cadàvers, de gent important. Justament apareixen en llocs molt coneguts i emblemàtics de París, morts de tal manera i circumstàncies que tant podria paréixer un suïcidi o un accident, com una mort violentament provocada. Als protagonistes els tocarà treballar de calent, i assumir riscos importants, per a resoldre els enigmes.
