Aquest volum sinspira en la figura de Joan, lautor del llibre de lApocalipsi i de lEvangeli de Joan, un dels escriptors, doncs, més influents de la història. El llibre de lApocalipsi reflecteix una època molt difícil, especialment per als cristians perseguits, convençuts que la fi del món i la tornada de Crist eren imminents, però també perplexos davant tantes dificultats i dolors. Pàmias esbossa en aquest poemari alguns paral·lelismes amb neguits molt vius del nostre temps (econòmics, polítics, migratoris, identitaris, espirituals, ecològics), que també són sentits i presentats, avui, apocalípticament, però sense la dimensió transcendent i esperançada de lApocalipsi de Joan. És aquesta saviesa i esperança a què Pàmias es refereix en parlar d«el testimoni savi», i que va glossant amb subtilesa en aquesta alta exploració poètica. (Del pròleg de David Jou)