JOAN TIMONER I PETRUS

JOAN TIMONER I PETRUS (1910-1997) és un dels intel•lectuals i poetes menorquins més importants del segle XX. La seva obra, en prosa i en vers, es caracteritza per la vindicació de la menorquinitat, de la llengua catalana i del paisatge de l’illa. Durant el debat estatutari de la Segona República defensà un menorquinisme pancatalanista, de vinculació estatutària de Menorca amb Catalunya dins la hipotètica federació espanyola. El present treball és una aproximació a la persona i l’obra de Joan Timoner i Petrus. Inclou una biografia exhaustiva, contrastada amb les persones que més el van conèixer —les seves dues filles, Catalina i Ana—, i una compilació completa de la seva obra com articulista, músic i poeta. Es recullen cinc-centes setanta-sis referències d’articles i poemes editats en publicacions diverses (a més de L’illa d’argent (1977) i Els poetes insulars de postguerra (1951)), es fa una selecció antològica dels seus treballs (amb catorze articles i vint-i-quatre poemes) i s’inclouen els setze poemes, pràcticament desconeguts, que no formen part de l’única publicació poètica pròpia, L’Illa d’argent.