La campana de vidre recrea la vida de les elits barcelonines des dels anys cinquanta fins al tombant del segle xx des del punt de vista de Jenaro Pabón, un jove de classe benestant castellana nascut a les acaballes del 1939, fill d'un advocat força conegut a la ciutat. Jenaro forma part dels vencedors de la guerra, del nucli de l'alta burgesia castellana més o menys propera al franquisme, i, tot i que ell representa la quarta generació nascuda i criada a Barcelona, viu la infantesa en una gran bombolla, impermeable i protectora, una campana de vidre que l'aïlla de la realitat social del país.
Amb aquesta novel·la, documentada i detallista, Francesc Fontbona mostra el seu extens coneixement de la societat barcelonina i ens ofereix una perspectiva original i poc explicada de les elits franquistes. De la mà del protagonista descobrim un fresc ben ric del que era la Barcelona de postguerra durant la dictadura.
