La segona persona, com tota l'obra poètica de Valentí Puig, és una combinació virtuosa de nostàlgia i de vitalisme, de lirisme i de sarcasme, d'enyor pel que s'ha perdut i d'esperança pel que encara queda. En el nou llibre fa un pas cap a la claredat i la precisió, amb uns versos
cada vegada més abocats al món i a la vida. La passió per la paraula i la inquietud per treure l'entrellat de l'experiència han sostingut la producció poètica de Valentí Puig. La segona persona pretén posar fi a la tergiversació moral i parlar sense complexos de la veritat i la transcendència. La resta, diríem, és literatura.
