«LA VERGONYA ÉS L'ESTAT AFECTIU ELEMENTAL MÉS GRAN DEL NOSTRE TEMPS. JA NO ES CRIDA CONTRA LA INJUSTÍCIA, L'ARBITRARIETAT, LA DESIGUALTAT. ES BRAMA CONTRA LA VERGONYA.» Ens avergonyim de les accions dels governs i els estats, passem vergonya pels nostres privilegis quan veiem els que no tenen gairebé res, ens cau la cara de vergonya per la salut del nostre planeta i per com l'estem destrossant, són vergonyosos els reiterats comportaments masclistes o racistes. També podem avergonyir- nos dels nostres orígens, de la nostra classe social, del nostre comportament. Marx proclamava que la vergonya és revolucionària. Perquè aquest sentiment profund sorgeix com a testimoni de la nostra responsabilitat. No ens porta només a una certa tristor o al tancament en nosaltres mateixos, sinó que pot portar-nos més enllà i encendre dins nostre la indignació, la ira, una energia que pot transformar. En aquest assaig cultural, Frédéric Gros explora les profunditats d'un sentiment que tots coneixem i que es pot reivindicar com la guspira de la rebel·lió. I ho fa acompanyat de les lectures de, entre altres, Primo Levi, Annie Ernaux, Virginie Despentes o James Baldwin. De l'autor de _Desobeir_ i de _Caminar, una filosofia_. TRADUCCIÓ D'ANDREU GOMILA.
