La llengua estrangera és una novel·la ambiciosa i captivadora sobre l art, la memòria i l ombra allargada de la violència colonial; sobre el llenguatge com a força capaç de desestabilitzar i transformar el món. Amb una prosa de gran força poètica, el llibre combina la crònica íntima, la novel·la històrica i la imaginació política per construir una obra polifònica i valenta que confirma Brais Lamela com una de les veus joves més singulars del nostre panorama literari. Dos joves sendinsen en una terra estranya per buscar un antic assentament colonial. Fugen dels incendis, es refugien en hotels perduts a la selva, i entre ells es va tramant una intimitat fràgil, travessada per la sospita que cada paraula pugui signifi car el contrari del que sembla. A partir daquest viatge, Brais Lamela desplega un món narratiu expansiu i singular en què diverses veus, temps i relats sentrellacen: les cartes ansioses dun viatger a laltra banda de lAtlàntic, una nit dinsomni sostinguda per la lectura en veu alta i, com un cor subterrani, un grup destàtues espoliades.
