«En aquests relats, encís i desencís, festa sensual de la vida imisteri esbalaït del seu buidament coexisteixen i s'entrellacen decontinu. [?] En aquest llibret hi ha molta aigua, molt de mar.Paisatge també de llunyania i solitud, de melancolia o de tragèdia,per. sobretot de plenitud i d'abandó, d'existència compartida iviscuda a fons, com un estiu gloriós i inesgotable. Em sembla que elseu paisatge marí ?amb aquelles platges blanques, aquelles ribes suaus i abruptes, aquella estesa sens fi? també és una transposició del mar de les costes i les illes adriàtiques ?Trieste, per. especialmentSalvore, Rovigno, Cherso, Lussino?, que són un paisatge fundador, real i simb.lic, de la seva hist.ria, meva i dels nostres fills.»
Del postfaci de Claudio Magris
