Durant els primers anys setanta del segle passat, va tenir lloc a Mallorca un debat insòlit sobre el paper que calia assignar al passat islàmic (s. X-XIII) a lhora de confi gurar la identitat mallorquina. La controvèrsia es va caracteritzar per la llarga durada i un to no específi cament acadèmic, estentori, fi ns i tot popular, que, encara ara, la fan inèdita en el conjunt de lEstat. Això no obstant, el ressò que ha tengut entre el medievalisme hispànic, malgrat loriginalitat que presenta, ha estat nul, i a escala illenca només la recullen breument alguns treballs. Fins al punt que a hores dara, sense un estudi que la recollís de manera monogràfi ca, era en procés de romandre aviat en loblit. En sentit ampli, la reivindicació del passat islàmic suposava rompre amb la imatge daquells musulmans que, vists com uns intrusos inoportuns, havien trencat el procés dunifi cació espanyola, reconduït a través daquella porfi diosa «Reconquista». A làmbit insular la reivindicació, com que accentuava una suposada pervivència del component musulmà, generà una reacció de