Els ocells, les papallones i les rates havien tocat el dos.
L'herba i les fulles s'havien marcit.
Les flors ja només eren un record.
Els carrers i els edificis havien quedat deserts.
Tothom havia marxat a la Lluna.
Enrere havia restat en Vasco, que vagava per solituds ermes
mentre seguia la seva ombra que, de sobte
«Non Stop» va ser un dels últims llibres de Tomi Ungerer,
la prova que fins als darrers dies es va mantenir actiu
i creatiu. Malgrat que aparentment sembla pessimista
per l'ambient apocalíptic en el qual es desenvolupa la història,
aquest llegat definitiu conté un missatge d'esperança,
sense deixar de reflectir el caràcter crític de l'autor.
