En aquest gens convencional quadern de viatge -escrit just abans que els Apunts del subsol-, Dostoievski recull les seves impressions (i sobretot esmolades reflexions) de l'itinerari que va fer per Europa l'estiu de 1862: Berlín, Wiesbaden, París, Londres, Ginebra, Florència... A més d'aproximar-se als seus referents culturals, buscava consells mèdics per tractar la seva epilèpsia. Però Dostoievski, és clar, no ens fa una crònica turística, sinó que estableix una comparació constant entre Rússia i el que ha conegut de primera mà a Europa, de la qual entre altres aspectes n'ataca l'utilitarisme, l'afany pels diners i el sotmetiment a la tecnologia. «Desencantat com està d'Occident, l'escriptor veu la necessitat que les elits culturals tornin a Rússia, tant físicament com espiritualment, que deixin d'emmirallar-se en un model occidental fallit i contribueixin a articular una Rússia que ha de fer el seu camí sense renunciar als valors espirituals i identitaris que li són propis i que li confereixen una moralitat més sòlida que no pas els europeus.» «TANT PEL FONS COM PER LA FORMA, TROBEM MOLTES LÍNIES D'UNIÓ ENTRE LES NOTES I ELS APUNTS DEL SUBSOL.» - DEL PRÒLEG TRADUCCIÓ I PRÒLEG DE MIQUEL CABAL GUARRO.
