Vivim un moment d'incertesa absoluta, de canvi i desori global. El model social europeu occidental nascut
després de la II Guerra Mundial el 1945 està arribant al seu final? L'estat del benestar i l'hegemonia de les classes mitjanes semblen perdre's en el passat mentre el present i el futur s'albiren plens de dubtes i pors.
Davant d'un panorama semblant, les respostes per part de les societats europees i occidentals en general han estat diverses. Si algunes han reaccionat a través de forces populistes o d'extrema dreta, de moviments de protesta al carrer i, a les institucions, des de posicions moderadament d'esquerres, a Catalunya s'ha produït un fenomen particular. El Procés independentista iniciat el 2012, amb els seus errors i virtuts, ha fet convergir en un mateix moviment de masses, horitzontal i de baix a dalt, la reivindicació d'un Estat català sobirà separat d'Espanya amb la supervivència de la classe mitjana i el canvi de rumb de les tendències econòmiques
globals al centre.
El fracàs de la traducció d'aquesta doble dinàmica -on intervindran qüestions lingüístiques, de cultura política i polítiques governamentals i de riscos calculats- a una praxi articulada en partits polítics serà la clau per a entendre el no menys remarcable desconcert de l'independentisme català. Un exemple més de la desorientació de les societats europees.
