Una nit qualsevol, Ramon Miquel y Planas, escriptor i bibliòfil, rep la visita del diable, que intenta reclutar-lo per una missió molt concreta. Davant la seva negativa, el dimoni li explica els bons serveis que li fan els representants del gremi dels lletraferits, i se l’emporta de viatge per ensenyar-li com l’aparició del llenguatge escrit, per si mateix, ja té una naturalesa maligna; com des de l’alta cultura fins a les classes populars, els que remenen les cireres són els seus acòlits.
El purgatori del bibliòfil és una crítica despietada al món cultural català, a la dèria per la subvenció i a la hipocresia ideològica que governa el sector. Una novel·la que veu dels grans clàssics de la sàtira fantàstica, i que, després de fer-nos reflexionar sobre totes les misèries que envolta el món del llibre, es concentra en ridiculitzar aquells a qui l’autor considerava els grans enemics de la llengua i la literatura catalanes, és a dir, al senyor Pompeu Fabra i el seu exèrcit de filòlegs exhaltats.
El purgatori del bibliòfil es va publicar originalment el 1920, però podria haver estat escrit ahir a la tarda.
