Les plantes ruderals creixen en llocs abandonats, camps o vies de tren; en marges de camins i carreteres, a les esquerdes de l?asfalt, en abocadors, ruïnes i enderrocs. Són les primeres a colonitzar els terrenys devastats per catàstrofes naturals o humanes: incendis, riuades, erms industrials, edificis deshabitats, autopistes. Són resistents, robustes i amb una capacitat de supervivència extraordinària. Algunes, com el fonoll, les ortigues, la malva, la berbena, la valeriana, el te bord o l?herba mora, tenen propietats medicinals, cosmètiques i fins i tot gastronòmiques. Els contes ruderals de Caterina Pérez neixen als marges de les vides ermes i devastades. Alguns tenen l?amargor suau de les infusions d?ortiga i depuren les ferides fondes del cor; altres, la coïssor de la berbena i cicatritzen cremades antigues. Tots, com la valeriana, suavitzen els dolors de viure sempre amb els ulls oberts. I com el fonoll, desprenen un perfum fresc de camp i de taula ben parada. Ha nascut una escriptora i estic molt orgullosa d?haver-la acompanyat en aquesta primera aventura.
