Jordi Badia recull dos-cents mots que estan en perill d'extinció i que, entre tots, cal que salvem i reivindiquem A cal dentista, hi aneu quan teniu una "dent corcada" o una "càries"? Per assistir a una celebració, "us arregleu", hi aneu "mudats" o ben "empolainats"? Trobeu que l'alemany és un idioma "enrevessat" o "complicat"? La llengua ens ofereix expressions sinònimes per parlar del nostre entorn o de les accions que fem cada dia, però d'alguns d'aquests mots n'abusem i, sense voler, fem que uns altres vagin caient en desús. I quan un mot o una locució perden pistonada, tenen molts números d'extingir-se. El lingüista Jordi Badia, amb aquest llibre, vol reivindicar totes aquelles paraules i expressions que actualment són a la corda fluixa perquè han estat arraconades per la pressió del castellà, o bé perquè formes sinònimes, sovint no tan precises, n'han acabat ocupant l'espai genuí. Ressenya:
«En Jordi Badia documenta (i reivindica) una llengua rica, fresca, natural, eficaç, rotunda i poderosa. Vivíssima arreu del país.»
RAFEL NADAL
