Quan la Nina va fugir es va dir: no tindré mai una llar, seré lliure. Però a la seva història li han sortit un munt de variables i vet-la aquí, observant la façana mig enrunada de la casa que va abandonar, acompanyada dun marit i un fill adolescent. I ara es planteja que potser hauria valgut més quedar-se veient com tot sesfondrava i dur una vida solitària. Així que mentre el seu home i el seu fill reconstrueixen la ruïna ella pren la determinació de no ficar-se mai entre aquelles quatre parets. Serà, sense saber-ho, el seu últim acte de resistència, mentre saproxima a la fi de la guerra amb lespai que li va capgirar la vida. Els temples solemnes és un reconeixement del poder de la família i la societat per fer-nos desgraciats i solitaris. És un retrat de la vida de la Nina, que sofega en la quotidianitat i que potser només voldria una escopeta i una ampolla de licor per sortir a caçar monstres.
