Tots els versos aplega la poesia escrita per Arthur Rimbaud al llarg de la seva carrera literària, que durà a penes sis anys. Ens trobem davant un cas insòlit en la història de la literatura, el d’un poeta-cometa el ròssec del qual no para d’incendiar el firmament de les lletres amb la magnitud i l’eternitat d’una constel·lació.
Frescor, culte de la Natura, versos i mots clars com l’aigua alternen en el seu corpus poètic amb paisatges urbans i neologismes més o menys desxifrables i amb imatges superposades i al·lucinades el sentit de les quals només coneixen Déu i el poeta. Res, tanmateix, no ens impedeix de gaudir d’aquesta festa verbal d’un poeta que anà tan lluny en l’expressió i en la forma, amb la realització de prodigis i descobriments tan extrems en totes dues, fressant camins desconeguts i perillosos que només podien dur al silenci.
Teniu a les mans la poesia completa del més jove dels poetes. Aquest volum també inclou unes cartes essencials per entendre la poètica de Rimbaud, així com unes quantes proses, dues de les quals també veuen per primera vegada la llum en català.
El geni d’Arthur Rimbaud (Charleville, 1854 – Marsella, 1891) comença a descloure’s quan a la seva escola arriba un jove professor de retòrica que li deixa les claus de la seva biblioteca i l’anima a continuar escrivint. Amb quinze anys publica el seu primer poema. En plena guerra francoprussiana, viatja amb tren sense bitllet, i és engarjolat a la presó parisenca de Mazas. El 1870 comença una vida bohèmia i aventurera. Tota la vida viatjarà. El 1871 és decisiu: la Comuna i Verlaine, amb qui inicia una relació turmentosa. El 1873 publica Una temporada a l’infern. El 1880 se’n va a viure a la Banya d’Àfrica, on treballa com a comerciant, esdevé explorador i fa un tràfic d’armes. Sis anys més tard la revista "La Vogue" li edita les "Il·luminacions". El 1891 mor a Marsella, on al maig li havien amputat una cama. La glòria que havia anhelat tant d’adolescent i que de jove li havia estat indiferent no feia sinó començar...
