L'últim llibre de David Caño, Un cos preciós per destruir, és un compendi afortunat de molts trets i motius
de la seva trajectòria poètica: la ciutat de Barcelona, la barreja de naïf i de perversitat, la fascinació
pels llocs emblemàtics de lluita col·lectiva (Beirut, Varsòvia, Berlín, Portbou), determinats referents
artístics (Caravaggio, Pasolini, Janis Joplin, Jim Jarmush) i el gust pel contrast i pel ritme cinematogràfic.
Caño és un poeta amb una personalitat cada vegada més marcada i un resultat més contundent.
