L'assaig d'Adrienne Rich, fonamental dins la crítica literària feminista, canvià la forma de llegir l'obra d'Emily Dickinson, la poeta anglòfona més avantguardista del segle XIX. Bandeja la llegenda de la tímida reclusa d'Amherst, per a presentar-la com a una creadora conscient de les extraordinàries dimensions del seu talent, que trià l'allunyament del món per construir-se un espai de llibertat artística. Rich interpreta les seues imatges volcàniques com a símbol fonamental de la seua poètica. La violència del foc que esclata de sobte i causa destrucció nia al si de la llar tradicional, i Rich afirma que la poesia dickinsoniana és transgressora perquè aquest poder hi està controlat. El volcà és perillós per allò que amaga; els silencis de Dickinson són prova de la seua transgressió en aparença continguda. De la lectura de Rich emergeix una poeta conflictiva que, lluny de ser una senzilla víctima dels constrenyiments de l'època, va saber aprofitar les circumstàncies per a construir la seua obra poètica.
