Quan fugir del món és una forma de romandre-hi. De ser-hi més, d'entrar-hi endins, quan prendre portal és trobar l'escletxa i l'accés a la vida lenta i fonda, a la placidesa i a la serenitat. I de sobte, l'ombra de la vida s'il·lumina i ja és aquell immens amuntegament de les coses petites. Perquè les distàncies que inventa la fuita també teixeixen la proximitat. Fuga mundi és un mapa d'intensitats, en què aprenem que l'obediència a tot quant és minúscul és una obstinada indocilitat.
