Aquest llibre narra les experiències viscudes per l?autor al llarg d?una vida universitària de quaranta-tres anys, començada com a estudiant el 1965 i acabada com a catedràtic, d?una manera prematura, l?any 2008: un pla de prejubilació pensat per les autoritats de la Universitat de Barcelona va determinar l?autor a acollir-s?hi, cosa que potser no hauria fet si les circumstàncies de la vida acadèmica que s?expliquen al llibre no l?haguessin convidat a prendre aquesta decisió. Durant tots aquests anys l?autor ha viscut experiències i moments d?una gran bellesa, de profit i de molta dignitat, però també n?ha viscut d?altres que cauen de ple en el malestar i en la consternació, si no en l?horror. L?autor intentarà que totes i cada una de les situacions narrades vagin acompanyades d?una reflexió ara pedagògica, adés política, també moral, per tal de fer aquest llibre útil a les generacions presents d?estudiants, professors i directors de l?ensenyament secundari i de les universitats de Catalunya i de tot Espanya, i també a les generacions d?estudiants d?Humanitats ?que l?autor ja comença a plànyer? que vindran. El títol del llibre fa referència a dues coses: l?adéu de l?autor a la universitat com a catedràtic en actiu, i allò que s?afanya a qualificar com el final, potser no definitiu, de la puixança o el crèdit de les Humanitats en el si de les nostres universitats i societats.
