El col·leccionisme artístic i les seves subtils imbricacions tant amb la divulgació, l'estudi i la preservació dels béns culturals com amb la configuració dels museus catalans, han generat un corpus de treballs d'un gruix i una significació notables, entre els quals figuren els que recull aquest volum, dedicats a Narcís Ricart, Julio Muñoz Ramonet i Jeroni Faraudo, a l'antiquària Maria Esclasans, als artistes col·leccionistes Hermen Anglada-Camarasa i Alexandre de Riquer, i també als casos de difusió de l'obra de Picasso i al museu d'Antoni Deu Font. Fa dècades que les àrees de documentació interna dels museus tenen en consideració el col·leccionisme estudiant la procedència de les seves peces, però recentment, amb una perspectiva més àmplia d'estudi d'aquest fenomen com a fet de cultura, els investigadors n'han provat el pes històric i han reivindicat la memòria d'una activitat, que, si bé és individual i a voltes secreta, permet comprendre el valor del patrimoni col·lectiu.
