Independentment de les velles i de les noves ràfegues dramàtiques, l'any 1985 Alexandre Ballester escriu Al caire de les campanes, dins la línia del teatre de text, amb la qual, l'any 1987, obté el premi Teatre Principal de Palma.
Estructurada en tres actes, cada un dels quals està encapçalat per una seqüència retrospectiva de la infància dels quatre protagonistes: Elisa i Víctor, per un costat, i els germans Casas, per l'altre, aliats i distanciats per sentiments profunds i antagònics. Cada una d'aquestes grans seqüències, s'obri amb un pregó didàctic del Xiquet de la trompeta -herència del passat èpic de l'autor. A partir d'aquí, l'acció es distribueix de manera alternativa i/o simultània en alguna de les tres àrees en què es divideix l'espai escenogràfic: el passatge dels Borges, la botiga Horkos i el Casino.
Formalment, Al caire de les campanes presenta una estructura circular, vehiculada a través d'una trama pròpia de la novel·la negra.
