En algunes cultures orientals el blanc és el color del dol. Potser les coses blanques que ens envolten preserven el nostre dolor, contenen una angoixa que no sabem veure a primer cop d'ull. Kang s'endinsa en una delicada indagació literària i cerca, a través de la descripció de coses quotidianes, el mal que sempre ha sentit per l'absència d'una germana a qui no va conèixer.
A partir de la redacció aparentment banal d'una llista de coses blanques, l'autora fa un commovedor exercici d'introspecció, buscant l'epicentre del seu dolor existencial.
«Blanc és profund i preciós, cada imatge és poderosa i precisa. Han Kang és un geni». Lisa McInerney
«Emocionalment devastador i profund». Katie Kitamura
«Una tranquil·la i absorbent contemplació de la vida, de la mort, i de l'impacte existencial que ens deixen aquells que se'n van abans que nosaltres». Eimear McBride
