En el moment en què decidírem titular aquest llibre La cuina de Formentera, apostàrem decididament per una obra panoràmica, on havia de trobar un lloc tot el relacionat amb la cultura gastronòmica d'una illa on coexisteixen formes molt diferents d'entendre la cuina. L'accelerat canvi sofert per la cultura local en els darrers cinquanta anys explica que coexisteixin formes molt diferents d'entendre l'alimentació; algunes en voga i d'altres en decadència. En els àmbits familiars tenen encara vigència les velles receptes i els atàvics procediments culinaris. En la restauració comercial, en canvi, alguns plats de sempre han cobrat un nou impuls a l'ombra de l'economia turística. Entremig d'aquests dos extrems, la cultura del menjar a Formentera presenta moltes cares, i es fan necessàries diferents òptiques per presentar-la al públic. Aquest és un dels aspectes d'aquest llibre que
no passarà desapercebut al lector.
No es pot parlar de la mateixa manera del pa que del peix, per exemple. La mil·lenària cultura material associada al conreu i al consum dels cereals forma part avui dels museus etnològics i en sobreviuen solament unes poques traces, que es difuminen en la memòria al mateix ritme que el salobre i la vegetació s'ensenyoreix dels forns i dels molins tradicionals. En el capítol dedicat a les coques i als productes del forn, el lector podrà percebre-hi un aire costumista més propi de la crònica etnogràfica que d'una guia culinària. En canvi, en d'altres capítols, com els dedicats al peix o a l'arròs, s'accentua el caràcter pràctic dels nostres textos; s'hi parla de plats de la cuina formenterera que no tan sols sobreviuen, sinó que en alguns casos constitueixen veritables emblemes en la projecció exterior de la nostra cuina tradicional.
