La decadència de la mentida (1898) no és només un dels diàlegs de més abast teòric d?Oscar Wilde, sinó que representa el seu manifest antinaturalista i una contribució tan notable com polèmica, fins i tot avui dia, al debat sobre el valor de l?art. Per Wilde, quan s?exigeix a l?art que renunciï a la bellesa?l?aspiració humana més elevada?per assolir la veritat, se sacrifica una de les capacitats més extraordinàries de l?ésser humà: la de transformar la realitat. Crear significa ordir mentides meravelloses per convertir el món en un lloc digne del nostre esbalaïment. I quan l?Art aconsegueix alliberar-se de les cadenes del realisme, deixa d?imitar la Natura i la Vida i n?esdevé el model.
