Alejandro Lerroux fou un publicista i polític republicà que impulsà la seva carrera confrontant-se a un catalanisme en ascens. Revifant un ambient envellit com era el republicanisme barceloní de principis de segle i cultivant les seves relacions amb la classe treballadora, Lerroux va imposar-se com un nucli de poder. El seu llegat, conegut amb el nom de lerrouxisme, s'empra des de llavors com a sinònim de divisionisme, d'atiar el ressentiment de les capes més baixes i de la immigració en contra del nacionalisme català. Tanmateix, la història d'un malvat foraster pagat per Madrid que ve a Catalunya per incendiar esglésies i destruir l'harmonia social ha distorsionat la seva herència. En la lluita històrica entre les forces que volen alliberar el potencial humà i les que el volen mantenir subjecte als interessos d'un grup reduït de persones, l'estratègia lerrouxista consisteix a liquidar les ànsies de llibertat dels catalans usurpant l'agència dels més febles, siguin aquests els obrers, els pobres, els immigrants o, ara mateix, els independentistes. Una política feta des de dins i des de fora, que no es pot as
