Durant molts anys, la por a les epidèmies, el control dels ports, les quarantenes i la gestió del llatzerets varen protagonitzar la vida sanitària i econòmica de les ciutats portuàries, però també de les localitats interiors. Per tot arreu, tan aviat com es tenien notícies d'un contagi a territoris vesins o amb els quals es tenguessin relacions comercials, es posaven en marxa els protocols de protecció i prevenció a fi d'evitar la introducció de la malaltia entre la població. Així passava també a les Pitiüses i tot i que l'activitat del port principal era intensa, el comerç de la sal encara era ben actiu i tant els intercanvis comercials com el contraban suposaven una part important de l'activitat econòmica dels illencs, les Pitiüses es varen deslliurar d'algunes de les principals pandèmies del segle XIX, com per exemple les de còlera. Altres vegades no va ser així, com en el cas de la grip de 1918. Epidèmies: Eivissa i Formentera (1799 1930) és un relat de les principals passes que han atacat les Pitiüses des de principi del segle XIX fins al 1930 i de les conseqüències que varen tenir a Eivissa i Form
