«Isaak Bàbel escriu aquests relats al llarg de la seva carrera literària, entre els anys 1915 i 1930 explica Ricard San Vicente a la Nota sobre l obra inclosa en aquest volum, intercalant aquestes petites peces escrites en primera persona amb la resta de la seva obra. A banda de dos textos pròpiament autobiogràfics, aquest volum aplega el cicle que Isaak Bàbel va voler publicar amb el títol d Història del meu colomar; un conjunt de relats amb què l autor es proposava recrear el seu temps i fer un esbós de l incipient món soviètic, rus i jueu on li va tocar viure. [ ] Els textos van aparèixer en diverses revistes, i se sap que l autor volia lliurar el llibre ja acabat el 1939. Però els serveis de l NKVD van arrestar Isaak Bàbel el 15 de maig d aquell mateix any i van requisar-li tots els manuscrits. Amb la desaparició dels textos i l assassinat de l autor, continuarà sent sempre una incògnita si és una obra acabada o no. [ ] El que avui veiem n és l últim esborrany, un exemple del joc narratiu i verbal que l autor ens volia oferir.»
