En un present addicte als impulsos instantanis, lobsessió pel joc i la urgència econòmica que van fer dictar al geni rus aquesta història trepidant en menys d'un mes continuen més vigents que mai.
El narrador daquesta història és el jove tutor duna família russa que viatja per lestranger. Lacció passa en una ciutat imaginària, famosa pels seus balnearis i pels seus casinos. Per a bé o per a mal, els seus personatges ens sedueixen de seguida. Com làvia, majestuosa i terrible, que tot es precipiti a la velocitat de la bola que gira a la ruleta per repartir la desgràcia i la sort.
Dostoievski sap explicar com ningú les contradiccions i les misèries de lànima humana. Inclosa la seva, que ens interessa perquè també és la nostra, és clar. Gràcies a la traducció de Miquel Cabal Guarro, podem llegir avui la novel·la amb el mateix frenesí que el seu autor la va viure i la va llegar a la posteritat.
«Potser de travessar tantes sensacions lànima no sen sadolla, sinó que només en surt irritada, i demana encara més sensacions i encara més fortes i més fortes, fins a quedar definitivament extenuada.»
