"LÆAnticrist" fou pensat per Friedrich Nietzsche com el primer dels quatre llibres de què havia de constar la seva obra teòrica fonamental, "Transvaloració de tots els valors", però va acabar ocupant el lloc dÆaquesta de forma íntegra. En ell, doncs, hauria de concretar-se el projecte que marca lÆobjectiu i el sentit últim de tota la seva doctrina filosòfica: oposar-se a la bimil·lenària moral judeocristiana i crear una nova moral que restitueixi la relació original perduda entre lÆhome i la seva existència. La nova perspectiva de "LÆAnticrist" fa possible una revisió crítica de la història del cristianisme que ens la mostra com allò que realment és, no una història de salvació sinó la de la perdició més funesta. Ara cal dur aquest coneixement fins a les últimes conseqüències i convertir-lo en accions afirmatives, que només elles poden ser la salvació. Així, després de lÆanunci de la mort de Déu, ara la guerra es lliura contra les seves ombres. El llibre esdevé un cant profètic que malda per retornar la fe en el futur i en la plena realització de lÆhome, una veu exigent que desafia els lectors a completar lÆ
