Un virus no és humà, però com s'hi reacciona és una manera de mesurar la humanitat. Els Estats Units no n'han sortit ben parats. Centenars de milers dels seus ciutadans han mort sense necessitat. Se suposa que els Estats Units és el país de la llibertat, però la malaltia i la por ens fan menys lliures. La llibertat és impossible quan estem massa malalts per pensar en la felicitat i massa febles per perseguir-la. Per això, si un govern ens priva de la salut, també ens està traient llibertat. El 29 de desembre de 2019, l'historiador Timothy Snyder es va posar greument malalt. Mentre s'aferrava a la vida va reflexionar sobre la fragilitat de la salut, que als Estats Units no es reconeix com un dret humà, però sense la qual els drets i les llibertats no tenen sentit. I això va ser poc abans de la pandèmia. Des de llavors hem vist com els hospitals, infradotats de personal i d'equipament, es col·lapsaven sota les onades de pacients amb coronavirus. El govern federal va empitjorar la situació amb una barreja d'ignorància deliberada, desinformació i especulació. Les lliçons que Snyder ofereix en aquest llibre, basades en les reflexions i experiències que va anotar en el seu diari d'hospital, s'adrecen a tots nosaltres, siguem on siguem. Només si reconeixem l'assistència sanitària com un dret humà, realcem l'autoritat dels metges i de la veritat, atorguem al coneixement la importancia que es mereix i planifiquem el futur dels nostres fills, podrem ser veritablement lliures. La llibertat pertany a cada individu. Però per ser lliures necessitem estar sans, i per estar sans ens necessitem els uns als altres.
