Portava mig segle fent de periodista i de cop va ensopegar amb la notícia més extraordinària de la seva vida. Una noticia paorosa que començà gairebé inadvertidament, de primer massa lluny perquè la por arribés fins aquí, però que anà creixent i acostant-se fins a convertir-se en una amenaça per la vida de cadascun de nosaltres i pel planeta sencer. La seva era la primera generació europea que no havia conegut una guerra, i ara es trobava amb una emergencia sanitària que feia córrer el pànic, desbordava els hospitals i omplia els dipòsits de cadàvers. Com una guerra que, al contrari de les guerres, triava la majoria de les víctimes entre els més grans, gent com ell mateix, sobretot quan els trobava aplegats a les residències. Aquesta generació és també la primera que havia gaudit dels antibiòtics i de les vacunes, lluny de la mortaldat secular entre els nadons i els infants que ha portat el dol a les cases durant tota la història de la humanitat. Així és com, en el tram final de la seva carrera, el periodista autor d'aquest dietari es va encarar amb la Covid-19, el nom oficial d'una pandèmia del segle XXI, germana de les pestes medievals, de les infeccions de còlera i tifus del segle XIX, de la grip anomenada espanyola de 1918 i de les més recents del Sida, el Sars i l'Ebola.
