Llorenç Bisbal és, amb tota seguretat, lúnic nin que començà a treballar de porqueret als vuit anys i que acabà convertint-se en batle de Palma. Si miram la llista de batles de Palma des de 1900 fins al 1931, hi trobam advocats, metges, enginyers, arquitectes, financers, empresaris, aristòcrates i un únic obrer que havia treballat des dels dotze anys, primer com a aprenent i després com a oficial sabater, Llorenç Bisbal.
Però seria injust centrar la seva trajectòria en aquest fet. El seu nomenament fou un reconeixement a una trajectòria de més de trenta anys dedicada a les causes obreres, impulsant la trajectòria de les diferents societats obreres i la constitució de la UGT a Mallorca. Aconseguí aquest reconeixement públic per la seva obstinació a assolir la millor preparacio´ intel·lectual per poder exercir plenament els càrrecs poli´tics i sindicals del socialisme mallorquí, malgrat ser un autodidacte.
El febrer de 1935 mori´ a causa de les complicacions de la malaltia que havia contret a la Guerra de Cuba. La comitiva que acompanyà el seu fèretre fins al cementeri fou una demostració del reconeixement dobrers i republicans, per qui havia estat un dels referents daquella repu´blica que aleshores estava en mans de la dreta. Des de llavors, Llorenç Bisbal ha esdevingut un si´mbol de la República del 14 dabril.