Vint anys després de la seva redacció, gairebé reclòs del tot a casa per culpa de la pandèmia, l'autor retroba un dietari inèdit. En rellegir-lo, inicia un viatge en el temps i se sent transportat a recordar bona part del que llavors va viure i que tant el podia esglaiar com interessar, preocupar o divertir. Quan he passat una mirada per totes aquestes pàgines m'ha escruixit el constant protagonisme dels terribles atemptats d'ETA; el desastre d'un avió, aquell Concorde que es va estimbar dos minuts després d'enlairar-se de París... I centenars més de desastres. Però també hi anota unes fites extraordinàries com l'exposició dedicada a Pere Calders al CCCB o l'última representació de L'hort dels cirerers amb què el Teatre Lliure va tancar el vell local de Gràcia per traslladar-se a Montjuïc. I tantes coses més, més dolentes que bones, que no acabo de recordar del tot i que trobareu a continuació.
