L'obscuritat s'ha ensenyorit del pati de butaques i els espectadors intueixen que ha de començar l'espectacle. La foscor assenyala l'hora de penetrar al reialme de la imaginació i la mentida. És l'ocasió d'escapar se del segle XXI.
La llum omple de vida lentament l'escenari. Vivim l'engendrament de la realitat inventada, el retrocés pels camins del temps.
La música, graciosa i mallorquina, recorda les rondalles: Això era i no era...
L'AMO ANTONI ALCOVER basqueja per la clastra de Santa Cirga, LA MADONA CATALINA SUREDA puny els cossiols.
La música cessa i la claror ja és la del 1877 a la possessió de Manacor. La trama és a punt per descabdellar se.
