Segimon Serrallonga és una de les veus més sòlides, denses i singulars de la poesia catalana del darrer terç del segle XX. Autor duna enorme autoexigència, només va donar a publicar dos poemaris: "Eixarms" (1974) i "Poemes 1950-1975" (1979). Aquest volum de "Poesia completa" recupera aquests dos llibres, introbables des de fa massa temps, i posa per primer cop a labast del lector el cos central de la poesia de maduresa que Serrallonga va deixar inèdita, alhora que recull la poesia de joventut que, durant els darrers anys de la seva vida, va maldar per recuperar, ja fos treballant-la de nou, ja fos fent-la pública en antologies o recitals. Ledició es completa amb un apartat annex dinformacions, notes i variants, pensat per aprofundir en el sentit dalguns dels poemes i oferir una perspectiva més àmplia del periple poètic de lautor des de la joventut fins a la mort.
Segimon Serrallonga i Morer (Torelló, 1930 Badalona, 2002), poeta, traductor, pensador i crític literari, va ser un dels membres de lantologia "Estudiants de Vic, 1951", publicada sota lempara i el mestratge de Carles Riba. Va estudiar Filologia Clàssica a la Universitat de Lovaina i Filologia Catalana a la Universitat Autònoma de Barcelona. Entre el 1964 i el 1967 va dirigir la revista "Inquietud", i el 1977 va ser un dels fundadors de la revista de poesia "Reduccions". Patriota i home desquerres, va participar activament en lAssemblea de Catalunya i en el Congrés de Cultura Catalana. El mateix 1977 va col·laborar en la fundació de lEscola de Mestres de Vic, institució que acabaria esdevenint lactual UVic-UCC. En vida, només va publicar dos poemaris, algunes traduccions i diversos articles que han esdevingut centrals en lestudi de la poesia de Verdaguer, Vinyoli o Riba.
