El preludi és una obra magna que William Wordsworth, el poeta més longeu i més important del Romanticisme anglés, va anar escrivint i reescrivint durant gairebé cinquanta anys com a tribut al seu germá espiritual, el poeta Samuel Taylor Coleridge, que va dir d'ell que «per la forÇa de la seva imaginació, Wordsworth es troba més a prop de Shakespeare i de Milton que cap altre escriptor modern». Aquest llarg poema unitari és una auténtica aventura de la memória i del pensament en qué el vers s'activa a partir del record de les accions més íntimes i humils, i com aquestes es connecten amb la poténcia sagrada de la divinitat. El preludi és també un cant d'amor a la natura, que es descriu com una entitat totpoderosa que acompanya el geni creador quan aquest sap aprofitar els poders que el món li atorga. Es tracta també d'una oda d'exaltació de la passió, de la llibertat i de la gran meravella d'existir. El preludi va ser el pinyol primordial que acabaria inspirant un joveníssim Marcel Proust a l'hora d'escriure A la recerca del temps perdut i ara arriba, per primer cop, traduït de forma completa en llengua catala
