L'any 1958 es difon El doctor Jivago arreu del món, mentre a l'URSS on Pasternak és considerat el més gran poeta rus del moment se n'està impedint l'edició completa. I, aleshores, se li concedeix el Premi Nobel de Literatura. Borís Pasternak (1890-1960) hi renunciarà, forçat per la pressió estatal, i morirà dos anys després, reclòs al seu domicili, sense poder publicar, sense poder rebre diners de l'estranger, espiat fins a la tomba, amb les amistats empresonades, sotmès a una campanya despietada de desprestigi i de coerció de la llibertat de pensament.
Mentrestant, privadament, a la recerca de les millors qualitats de la seva poesia, Pasternak escriu els versos del seu últim recull. Com afirma al pròleg l'eslavista Ivan Garcia Sala, Quan escampi és una obra «de maduresa plena d'optimisme i vitalitat», i és «un cant a la vida, un agraïment a l'existència, una celebració joiosa del pas efímer de tot ésser humà per l'eternitat de la natura».
En un assaig de l'època, Pasternak hi recordava que «tot i que l'artista fos naturalment un mortal com tots nosaltres, la felicitat d'existir que havia experimentat, ell, era immortal i que, gràcies a les seves obres, altres podrien experimentar-la al seu torn, cent anys més tard, en una mena d'adhesió a la forma personal i íntima de les seves sensacions primeres».
Borís Leonídovitx Pasternak (Moscou, 1890 Peredélkino, 1960) estudià música i filosofia. Començà a escriure poesia dins del moviment futurista i, poc després, fou reconegut pel seu llibre La meva germana, la vida (1917). Als anys vint i trenta es convertí en el poeta de referència de la poesia soviètica; tanmateix, la política repressiva de Stalin el portà a revisar la seva relació amb l'Estat soviètic i allunyar-se'n paulatinament. Silenciat i sense poder publicar, escrigué llargament El doctor Jivago, que es publicà a l'estranger i motivà que li atorguessin el Premi Nobel l'any 1958, que refusà per la pressió de les autoritats soviètiques. És considerat un dels grans escriptors russos de tots els temps.
