Tirant lo Blanc de Roca Salada era un jove i valent cavaller. Li deien Tirant perquè son pare fou senyor de la marca de Tirània, una regió del nord de França, a la vora de la mar. El Blanc del seu nom venia de sa mare: Blanca, filla del duc de Bretanya. En saber Tirant que se celebrarien a Londres grans festes i tornejos, decidí d'anar a Anglaterra, amb altres vint-i-nou joves nobles. Volia demostrar allà com era de valent, i així el rei, en veure les seues gestes, l'armaria cavaller. Hi havien acudit reis, ducs, comtes, marquesos i cavallers de moltes i llunyanes terres. Tots volien demostrar el seu valor. Combateren dies i dies en tornejos. Hi moriren més de cent cinquanta cavallers! El millor de tots, el més valent, qui guanyà tots els combats, fou Tirant lo Blanc. El rei el proclamà vencedor, i féu que li donessin un bellíssim cavall blanc. Tothom l'acompanyà en processó fins a l'església de Sant Jordi on el rei el nomenaria cavaller, el seu somni.
