Títera ens endinsa en els paisatges de la infantesa, la petjada dels qui ens han precedit, la fragilitat del cos, la força de la comunitat i el diàleg constant amb la natura. Amb una prosa despullada i plena d?humanitat, l?obra fixa allò que el temps esborraria, donant veu als instants que mereixen perdurar. El títol beu d?un dels significats tradicionals a Mallorca de la paraula títera: un moviment sobtat en què es fa una volta tot saltant. Com aquest gest imprevisible, el llibre juga amb la reinterpretació de la quotidianitat, amb l?epifania que neix de la sorpresa i del gir inesperat en els records i les experiències. Aquesta és més que una narració: és una mirada insubmisa a l?existència, una reivindicació de la paraula pròpia i una afirmació rotunda que la perifèria esdevé centre quan la vida s?hi viu sense concessions.
